TRE . Tension, Stressrauma Release.
Que és el TRE?
D’una forma senzilla podem definir el TRE com una tècnica corporal que facilita que el nostre sistema nerviós autònom recuperi l’equilibri.
La definició més acurada del nom seria Exercicis per l’alliberació de la tensió, l’estrès i el trauma.
Ajuda al cos a alliberar patrons de tensió muscular profunds, portant al cos a trobar un estat d’equilibri i benestar.
Per poder entendre millor de quina manera ens pot ajudar el TRE primer us explico dues coses del sistema nerviós.
El nostre sistema nerviós està dividit en tres parts , el sistema nerviós central (que el conformarien totes les estructures més externes de del nostre cervell , encarregades dels moviments, pensaments racionals, sentits … i la medul.la espinal), el sistema nerviós perifèric (que el formarien bàsicament tots els nervis que surten de la medul.la i van cap a les extremitats o el tronc que permetrien els moviments o transmetre i recollir sensibilitat d’aquestes) i la tercera part seria el sistema nerviós vegetatiu o autònom.
I és d’aquest últim que us vull parlar. El SNV és l’encarregat de controlar les funcions que son automàtiques en el nostre cos , i conforma la part més antiga del nostre cervell, la que controla els aspectes més bàsics del nostre comportament ( alimentació, lluita, fugida, reproducció).
Aquest a la seva vegada també es divideix en dues parts:
• El simpàtic : s’encarrega d’activar la major part dels òrgans del cos per que treballin de forma més intensa (excepte els relacionats amb la digestió).
• El parasimpàtic: relaxa l’activitat de la majoria dels òrgans(excepte els relacionats amb la digestió).
Quan nosaltres vivim una experiència que ens fa témer per la nostra seguretat, i que en aquell moment s’ha de reaccionar d’una forma immediata el sistema vegetatiu simpàtic s’activa i allibera unes hormones (cortisol, adrenalina, testosterona, progesterona) que fan que tot el nostre organisme es posi a la defensiva preparat per “lluitar” (tot i que cap animal ferotge ens vol atacar).
Al disminuir el nivell de “perill” el nostre sistema nerviós torna a regular aquestes hormones i mica a mica torna a la normalitat. Però si la experiència ha estat molt intensa , llavor es produeix una resposta també més intensa en el cos i per ajudar a eliminar aquest excés hormonal en el sistema, provoca de manera automàtica uns tremolors que ajuden en aquesta funció, s’anomenen tremolors neurogènics.
Ara bé, que passa si la experiència que vivim no és tant intensa però es manté en el temps?
Doncs passa exactament el mateix, però en aquest cas la resposta del sistema nerviós no és tant exagerada, i l’alliberació hormonal és menor, però es produeix d’una forma continuada, així que els seus efectes no són tant visible d’entrada, però si es mantenen acaben provocant els mateixos efectes sobre l’organisme, amb canvis de les funcions controlades pel sistema nerviós vegetatiu ( augment de la freqüència , augment del nivell de glucosa en sang, augment de la tensió arterial, estat de vigília amb dificultat per dormir, irritabilitat, sudoració, tensió muscular que pot arribar a ser dolorosa, ansietat…).
Aquests efectes que acabo de nombra són els que coneixem com estrès. Les situacions que ens poden portar a aquesta situació no són tant desconegudes per nosaltres:
• Conflictes laborals, horari de treball intensiu, torns.
• Problemes de convivència familiar.
• Tractaments mèdics, o previsió que aquests es produeixin.
• Pèrdues d’éssers estimats.
• Patiment de situacions d’abús.
• Accidents (laborals, trànsit, esportius)
• Esports de competició.
• Desenvolupament de professions de risc o atenció d’urgències.
• Etc.
Quan una persona es troba en alguna d’aquestes situacions, la majoria de vegades no és conscient de com està afectant-li, i pensa que només és que està molt carregat de feina, una mica estressat, que sempre ha d’anar de bòlid, que no té temps i no pot descansar el suficient però que ja ho recuperarà el cap de setmana…
El nostre cos té capacitat per adaptar-se a aquesta situació , però hi ha un moment que els canvis ja són inevitables i comencen a aparèixer els primers signes de disfunció o patologia.
És el fet de no escoltar el nostre cos que ens aboca a aquest punt, i posar mesures de reducció d’aquest estrès:
• em de procurar canviar les actituds o analitzar les diverses situacions desencadenants.
• Cercar ajuda per poder elaborar estratègies.
• Si per causes majors no hi podem fer canvis ( llocs laborals amb situacions d’estrès inherent), fer activitats que ajudin a regular el sistema nerviós.).
En aquest punt, és on el TRE ens pot ajudar, amb la pràctica d’una tècnica que es pot adequar a totes les edats (a partir dels 10 anys), per mitjà d’uns exercicis i la guia acurada d’un professional , el TRE activa un tremolor neurogènic que s’origina a les cadenes musculars profundes , i després es pot estendre a tot el cos provocant un equilibri en el sistema nerviós vegetatiu.
La pràctica regular de TRE ( amb supervisió i posteriorment a casa) ajuda a mantenir el sistema en un nivell equilibrat i impedeix que s’arribi al punt de màxima excitació, evitant el efectes perjudicials del manteniment d’un nivell alt de cortisol, adrenalina i la resta d’hormones implicades en l’estrès.
TRE . Tension, Stress Trauma Release.
Que és el TRE?
D’una forma senzilla podem definir el TRE com una tècnica corporal que facilita que el nostre sistema nerviós autònom recuperi l’equilibri.
La definició més acurada del nom seria Exercicis per l’alliberació de la tensió, l’estrès i el trauma.
Ajuda al cos a alliberar patrons de tensió muscular profunds, portant al cos a trobar un estat d’equilibri i benestar.
Per poder entendre millor de quina manera ens pot ajudar el TRE primer us explico dues coses del sistema nerviós.
El nostre sistema nerviós està dividit en tres parts , el sistema nerviós central (que el conformarien totes les estructures més externes de del nostre cervell , encarregades dels moviments, pensaments racionals, sentits … i la medul.la espinal), el sistema nerviós perifèric (que el formarien bàsicament tots els nervis que surten de la medul.la i van cap a les extremitats o el tronc que permetrien els moviments o transmetre i recollir sensibilitat d’aquestes) i la tercera part seria el sistema nerviós vegetatiu o autònom.
I és d’aquest últim que us vull parlar. El SNV és l’encarregat de controlar les funcions que son automàtiques en el nostre cos , i conforma la part més antiga del nostre cervell, la que controla els aspectes més bàsics del nostre comportament ( alimentació, lluita, fugida, reproducció).
Aquest a la seva vegada també es divideix en dues parts:
• El simpàtic : s’encarrega d’activar la major part dels òrgans del cos per que treballin de forma més intensa (excepte els relacionats amb la digestió).
• El parasimpàtic: relaxa l’activitat de la majoria dels òrgans(excepte els relacionats amb la digestió).
Quan nosaltres vivim una experiència que ens fa témer per la nostra seguretat, i que en aquell moment s’ha de reaccionar d’una forma immediata el sistema vegetatiu simpàtic s’activa i allibera unes hormones (cortisol, adrenalina, testosterona, progesterona) que fan que tot el nostre organisme es posi a la defensiva preparat per “lluitar” (tot i que cap animal ferotge ens vol atacar).
Al disminuir el nivell de “perill” el nostre sistema nerviós torna a regular aquestes hormones i mica a mica torna a la normalitat. Però si la experiència ha estat molt intensa , llavor es produeix una resposta també més intensa en el cos i per ajudar a eliminar aquest excés hormonal en el sistema, provoca de manera automàtica uns tremolors que ajuden en aquesta funció, s’anomenen tremolors neurogènics.
Ara bé, que passa si la experiència que vivim no és tant intensa però es manté en el temps?
Doncs passa exactament el mateix, però en aquest cas la resposta del sistema nerviós no és tant exagerada, i l’alliberació hormonal és menor, però es produeix d’una forma continuada, així que els seus efectes no són tant visible d’entrada, però si es mantenen acaben provocant els mateixos efectes sobre l’organisme, amb canvis de les funcions controlades pel sistema nerviós vegetatiu ( augment de la freqüència , augment del nivell de glucosa en sang, augment de la tensió arterial, estat de vigília amb dificultat per dormir, irritabilitat, sudoració, tensió muscular que pot arribar a ser dolorosa, ansietat…).
Aquests efectes que acabo de nombra són els que coneixem com estrès. Les situacions que ens poden portar a aquesta situació no són tant desconegudes per nosaltres:
• Conflictes laborals, horari de treball intensiu, torns.
• Problemes de convivència familiar.
• Tractaments mèdics, o previsió que aquests es produeixin.
• Pèrdues d’éssers estimats.
• Patiment de situacions d’abús.
• Accidents (laborals, trànsit, esportius)
• Esports de competició.
• Desenvolupament de professions de risc o atenció d’urgències.
• Etc.
Quan una persona es troba en alguna d’aquestes situacions, la majoria de vegades no és conscient de com està afectant-li, i pensa que només és que està molt carregat de feina, una mica estressat, que sempre ha d’anar de bòlid, que no té temps i no pot descansar el suficient però que ja ho recuperarà el cap de setmana…
El nostre cos té capacitat per adaptar-se a aquesta situació , però hi ha un moment que els canvis ja són inevitables i comencen a aparèixer els primers signes de disfunció o patologia.
És el fet de no escoltar el nostre cos que ens aboca a aquest punt, i posar mesures de reducció d’aquest estrès:
• em de procurar canviar les actituds o analitzar les diverses situacions desencadenants.
• Cercar ajuda per poder elaborar estratègies.
• Si per causes majors no hi podem fer canvis ( llocs laborals amb situacions d’estrès inherent), fer activitats que ajudin a regular el sistema nerviós.).
En aquest punt, és on el TRE ens pot ajudar, amb la pràctica d’una tècnica que es pot adequar a totes les edats (a partir dels 10 anys), per mitjà d’uns exercicis i la guia acurada d’un professional , el TRE activa un tremolor neurogènic que s’origina a les cadenes musculars profundes , i després es pot estendre a tot el cos provocant un equilibri en el sistema nerviós vegetatiu.
La pràctica regular de TRE ( amb supervisió i posteriorment a casa) ajuda a mantenir el sistema en un nivell equilibrat i impedeix que s’arribi al punt de màxima excitació, evitant el efectes perjudicials del manteniment d’un nivell alt de cortisol, adrenalina i la resta d’hormones implicades en l’estrès.
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR