L’Osteopatia és una ciència que va néixer a finals de selge XX als Estats Units gràcies al treball del doctor Andrew Taylor Still, que va comprendre que l’organisme és una unitat i que la salut depèn de l’equilibri funcional del conjunt de les estructures que constitueixen el cos humà.
El bon funcionament d’un òrgan depèn de que aquest tingui unes relacions mecàniques equilibrades amb les estructures que l’envolten ( ossos, músculs, tendons, vísceres, etc.) i que aquestes estiguin en harmonia. L’osteòpata utilitza les seves mans com a eina d’anàlisi i curació buscant les restriccions o manca de moviment (lesió osteopàtica) que alteren el conjunt de l’organisme. No es limita només a tractar els símptomes, sinó que busca el seu origen i va més enllà abans de tractar-lo.
Per fer el diagnòstic, s’explora cada estructura i els diferents moviments fis que es troba on és la causa del problema. Així mitjançant tests manuals i una palpació molt acurada s’identifiquen les disfuncions articulars, miofascials, vasculars, neurovegetatives, viscerals que estan alterant la bona funció d’algun teixit corporal.
Es poden aplicar diferents maniobres segons quina sigui la naturalesa del teixit lesionat, així trobaríem tècniques d’osteopatia estructural, osteopatia visceral i osteopatia cranial.
Osteopatia estructural: utilitzaríem aquestes maniobres per la normalització del moviment en estructures del sistema esquelètic, restablint la correcta funció de les articulacions. Aquí trobaríem lesions en la columna vertebral, en les extremitats, com ara en el genoll, turmells, malucs, braços, etc.
Osteopatia visceral: l’objectiu és restablir el moviment en les estructures toves del sistema visceral, relaxant tensions en les fàscies que les uneixen, per permetre el correcte funcionament de l’òrgan i disminuir els efectes que es produeixen sobre el òrgans veïns quan hi ha una fixació. Indicada en molèsties o alteracions de la funció digestiva, dolor en la cavitat abdominal, restriccions respiratòries, disfuncions dels òrgans reproductors. Sense obviar la relació directa i causal de les patologies estructurals que tenen un origen en una fixació visceral.
Osteopatia cranial: com indica el seu nom són un conjunt de tècniques centrades en el restabliment de la mobilitat de les estructures cranials. Els ossos que conformen el crani estan articulats entre ells , i el seu moviment solidari permet una correcta adaptació al de les estructures del sistema nerviós central i a la circulació sanguínia i del líquid cefaloraquidi. Un bloqueig en alguna de les articulacions pot provocar la irritació d’un nervi o la incorrecta evacuació dels líquid, fent augmentar la pressió a l’interior. Amb la seva aplicació es poden tractar cefalees, migranyes, problemes digestius fruit de compressions nervioses, acúfens, contractures musculars, tensions oculars…
Teràpia crani-sacral: La teràpia crani-sacral biodinàmica és una teràpia creada a partir de l’osteopatia cranial de WG Sutherland, posteriorment desenvolupada per John Upledger i Franklyn Sills. Ells postulaven que a l’interior del crani hi ha un ritme respiratori que consisteix en unes suaus pulsacions d’aproximadament 6 a 12 cicles per minut, produït per la fluctuació del líquid cefalo raquidi (LCR). Aquest líquid circula per la membrana dural envoltant els ossos cranials, embolicant al cervell, medul·la espinal i tots els nervis raquidis, expandint així per tot l’organisme.
Aquest líquid fa recorregut baixant des del crani per la medul·la espinal fins al sacre i viceversa, fins novament arribar al crani. És per aquesta raó que els ossos cranials i sacre, entre d’altres, tenen un moviment propi permetent una expansió i contracció, afectant òrgans i teixits corporals.
A més d’aquestes suaus pulsacions per minut, hi ha altres moviments cranials encara més suaus i profunds anomenats marees, que seran les que més ens acompanyin durant el treball crani-sacral a més de ser fonamentals per al treball biodinàmic. El paper dels fluids, en aquest cas el líquid cefalo raquidi (LCR) exerceixen una funció important en la distribució de la nostra potència biodinàmica.
En què consisteix la teràpia crani-sacral?
La teràpia crani-sacral, és una tècnica manual molt subtil que ajuda al cos a restablir els seus processos naturals d’equilibri i curació. La tècnica de palpació i treball del terapeuta és molt suau i això permet ajudar a alliberar el cos les seves resistències i bloquejos. Aquesta palpació pot realitzar-se en diferents punts del cos (crani, sacre, peus, diafragma) des de la qual anem a rebre els diferents estats de tensió. El terapeuta crani-sacral detecta i interpreta aquests ritmes d’expansió i contracció i mitjançant una delicada palpació, rebent informació de tot l’organisme a manera de ritmes, pulsacions, ondulacions, etc. D’aquesta manera es detecten les zones de bloqueig o resistència. La manca de mobilitat en certes àrees d’aquest ritme, indica una disfunció en aquesta zona.
Aquest ritme comença durant el desenvolupament embrionari i és la pròpia memòria del teixit la que s’encarrega de ser reproduït al llarg de la seva vida. Aquest moviment és transmès al llarg de tot el cos per mediació del teixit fascial.
L’interior del cos es relaciona a través d’un sistema de fàscies, que estan interconnectades entre si. D’aquesta manera quan hi ha una disfunció en algun punt concret, aquesta té una repercussió en tot l’organisme a través de la continuïtat de tota la fàscia. El terapeuta crani-sacral pot tractar un bloqueig fascial en una àrea del cos, treballant des d’una altra zona diferent i oposada a l’àrea de disfunció, obtenint grans resultats.
La tècnica de palpació és molt suau, i permet ajudar a alliberar el cos de les seves resistències i bloquejos. La teràpia crani-sacral actua com un procés d’auto regulació del pacient, el terapeuta va a estimular aquest procés, connectant amb el seu sistema, proporcionant els recursos necessaris perquè el cos superi totes les barreres i obstacles aconseguint l’equilibri i així la seva millora.
El tractament crani-sacral és un treball molt profund, on molt sovint treballarem amb les emocions i actituds personals que poden ser produïdes per experiències emocionals traumàtiques. Els nostres estats emocionals, per estrès, excitació, repressió, es van a reflectir en patrons i postures musculars característiques anomenat “memòria del teixit”. Fins i tot traumes físics i emocionals del passat estan reflectits els nostres teixits, que anomenem “nusos energètics”.
Molts pacients se sotmeten a teràpia crani-sacral per un dolor concret i al llarg del tractament, el pacient reconeix que aquest dolor és produït d’un problema emocional, sent aquest el causant de la seva malaltia física. Amb l’ajuda d’aquesta teràpia podem acompanyar al pacient a alliberar els processos produïts pel trauma, durant en el desenvolupament de les sessions es produeix un “alliberament somato emocional” que ens porta al fons del problema.