El dolor crònic facetari

El Vallenc, especial salut 2011

EIX natural

Les facetes són la part de les vèrtebres que formen les articulacions i que juntament amb els discs vertebrals permeten el seu moviment. El dolor en aquestes estructures es coneix com a síndrome del dolor facetari.

El paper de les articulacions facetaries lumbars és controlar l’excessiu moviment, especialment en la rotació i extensió i amb això donar estabilitat a la columna, protegint el disc. També tenen un paper en el suport de la càrrega del pes del cos, però a causa de la seva reduïda superfície d’àrea (són articulacions relativament petites), la càrrega que suporten està molt concentrada.

Aquesta càrrega augmenta quan la zona lumbar es col·loca en extensió, per això s’han d’evitar postures que augmentin la lordosi  ( corba ) lumbar, però també les postures per temps prolongats amb el tronc en flexió (per exemple assegut inclinat cap endavant) poden irritar les articulacions facetaries i produir dolor. Així doncs, la síndrome facetaria, també té un component postural.

Els símptomes que produeix, a més de dolor a la zona lumbar, poden incloure:

• Dolor al gluti i maluc.
• Rigidesa lumbar, especialment al matí o després d’una inactivitat prolongada.
• Dolor difús , referit a la cama per la cara posterior, simulant una ciàtica.
• Augment del dolor en hiperextensió lumbar.

Pot ser que fins a un 80% dels pacients amb dolor crònic lumbar tinguin part dels seus símptomes provinents de les articulacions facetaries. De vegades els símptomes poden aparèixer de sobte després d’un moviment trivial del tronc lumbar, com ajupir-se a recollir alguna cosa del terra. Un exemple d’això és el síndrome agut de la faceta bloquejada on es produeix una pèrdua sobtada de la mobilitat molt marcada descrit pel pacient com “enganxat” o “encallat” i un dolor molt intens a qualsevol moviment, ja que les articulacions facetaries són extremadament sensibles.

En aquestos casos el tractament amb osteopatia ens permetrà alliberar l’articulació afectada i relaxar tots els teixits que l’envolten, normalitzant el moviment.