Esport infantil sense risc de lesions

El Vallenc, especial salut 2011

EIX Natural

Futbol, bàsquet, tenis, atletisme, ciclisme, dansa, patinatge, hoquei, natació … i així seguiríem confeccionant una llarga llista d’esports, tant individuals com d’equip, que els nostres fills practiquen d’una forma continuada.

La pràctica de l’esport és beneficiosa per als nens, i les campanyes de sensibilització en aquest aspecte estan donant resultats ( disminuir el sedentarisme infantil, ajuda a controlar l’alimentació, millora l’autoestima i la relació amb altres nens ) i cada vegada hi ha activitats per a nens i nenes de menor edat.

Però tots els beneficis que té la pràctica esportiva es poden veure afectats si aquesta no es realitza en unes bones condicions, tant a nivell d’organització com a nivell individual.

El cos dels nens està en un període de creixement, i la seva estructura esquelètica encara no ha assolit un nivell de maduresa que els permeti suportar una càrrega de treball excessiva. Els ossos encara no estan mineralitzats completament i l’existència del cartílag de creixement els fa especialment vulnerables.

Les lesions en aquesta edat poden ser a causa de macro-traumatismes (cops , esquinços, fractures ) o per micro-traumatismes ( impactes dels peus al terra, impactes repetitius d’una pilota, llançaments ).

Aquestes últimes són les que podríem anomenar lesions per sobre ús, es a dir, les que apareixen per que un moviment s’ha realitzat en múltiples ocasions. Algun exemple de patologia d’aquest tipus seria la malaltia d’ Osgood Schlatter o la síndrome de Sinding Larsen Johanson, que afecten a la tíbia i la ròtula per una excessiva tensió del tendó del múscul quàdriceps. També inclouríem en aquest grup tendinitis, fractures per estrès o dolor de les articulacions de la columna.

Així doncs, per reduir al màxim les possibilitats de les lesions, hi ha d’haver una bona planificació de l’exercici, mantenir una alimentació equilibrada i acudir a les revisions pediàtriques per l’edat.

A nivell osteopàtic, a EIX natural podem fer una acurada valoració de la mobilitat musculo-esquelètica del nen/a, per que l’existència d’alguna desalineació anatòmica ( diferència de llargada de les cames, alteració de les corbes de la columna ) o algun bloqueig articular en la pelvis, extremitats i columna poden provocar la sobrecàrrega en una inserció tendinosa i desencadenar la patologia.

Es millor no esperar que la lesió es manifesti i que l’activitat esportiva i escolar dels nens es vegi afectada.

Pep Ferré Solé

Fisioterapeuta – osteòpata